i
d
p

AURORA BERTRANA SALAZAR

escriptora i musicòloga

Girona 1892- Berga 1994

 

Filla de l'escriptor Prudenci Bertrana, va passar la seva infància a Girona on havia nascut  Quan acabà l'escola volia ser escriptora però el seu pare s'hi va negar i començà a estudiar música a Barcelona. Es va començar a guanyar la vida tocant de matinada en un tercet de senyoretes als locals nocturns barcelonins.
L'any 1923 va marxar a Ginebra per seguir estudiant música. Va iniciar la seva amistat amb Lluis Nicolau d’Olwer, exiliat de la dictadura de Primo de Rivera, qui més tard l'animà a escriure. Va sobreviure tocant en els hotels dels Alps i va arribar a crear la primera jazz band formada íntegrament per dones. En una actuació per a la ràdio va conèixer l'enginyer elèctric Denys Choffat amb qui es va casar el 1925. El 1930 s'instal·len a Catalunya i continua escrivint novel·les, fent conferències i col·laborant en publicacions de l'època. Encara que Prudenci Bertrana s'havia oposat a que Aurora escrivís, van col·laborar tots dos en l'experiència d'escriure conjuntament una novel·la repartint-se els capítols: L'illa perduda . El 1933 es presenta com a candidata al Congrés de la República per Esquerra Republicana, però en va sortir derrotada i va abandonar l'activitat política. L'any 1935 marxa al Marroc tota sola per estudiar l'ànima de la dona musulmana i descobrir el concepte que en té l'home musulmà.Fruit d'aquest viatge, on visita harems, bordells i presons, serà el seu llibre El Marroc sensual i fanàtic. La seva narrativa, realista i sensual, reflecteix els seus viatges en les narracions de Paradisos oceànics, Peikea ,El Marroc sensual i fanàtic i en les novel·les Edelweis i Ariatea ; l'afecte als animals en els contes d'Ovidi ; l'interès per la infància en les novel·les Camins de somni i La nimfa d'argila ; la Segona Guerra Mundial en Tres presoners i Entre dos silencis ; la poblemàtica matrimonial en Fracàs ; i el turisme en Vent de grop . Publicà dues obres autobiogràfiques: Memòries fins el 1935 i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya (1975).